ORBEA ONIX T105

ORBEA ONIX T105
Ja ets meva !!

viernes, 26 de febrero de 2010

Il.lusió !!

Si hi ha alguna paraula que defineix el meu estat d'ànim ara mateix es .... IL.LUSIÓ !!
Arran de la Marató de Barcelona em sento com un nen petit la nit de reis.
Serà la primera vegada que sigui partícep d'una cursa d'aquestes dimensions, però tots els handicaps quedaran contrarestats per les ganes que tinc de fer-la.
Còrrer a la meva ciutat em dona un plus de confiança i després de passar-me tan de temps entrenant-me em penso deixar " la vida ", metafòricament vull dir......
Sé que patirem, però també pateix el primer que arriba a la linia de meta.
Continuaré informant-vos i gràcies pel vostre "apoyo" moral !!.

Vinga !!

miércoles, 17 de febrero de 2010

Com preparar una marató en 3 setmanes ??

Com puc preparar una marató en 3 setmanes ??
Doncs jo tampoc ho sé !!
Aparcades les lesions musculars, això és el que vull pensar, em disposo a engegar la maquinaria de nou.
Diumenge vaig fer el test definitiu. Després de valorar si les cames estaven a punt d'iniciar un entrenament exprés, el resultat va ser satisfactori. Després de còrrer 20 minuts molt suaument, no vaig notar cap molestia significativa.
Durant 21 dies em dedicaré a agafar el fons perdut i poca cosa més. Les sèries ni " olorar-les "
Si després de 3 setmanes tot surt bé, el simple fet d'assitir a la cursa serà un èxit.
Objectiu: ACABAR

jueves, 11 de febrero de 2010

La Marató de Barcelona més a prop !! ...i jo més lluny ?

La marató de Barcelona més a prop..... i jo més lluny !!

Ha passat més d'un mes des de l'últim dia que vaig escriure al meu blog i els ànims estan per terra, o gairebé.

Porto quatre setmanes sense exercitar-me.

Primer van ser unes molèsties a l'abductor de la cama dreta, possiblement res de l'altre mon però lo suficient per agafar por a una lesió. Total que una setmaneta de descans.
Després vaig passar pel fisio després de cinc mesos sense fer-ho. La veritat es que em va deixar molt arreglat, però solament amb el tema de bessons. La veritat es que em va exprèmer les cames de tal manera que vaig trigar tres dies a recuperar-me. Semblava que m'haguessin fotut un pal pel ...quin mal !!

Total que quan ja portava dos setmanes de descans vaig sentir una petita estrebada a la mateixa cama, i lo pitjor es que va ser exercint de pare, vull dir, jugant amb la meva filla.

Per acabar de confirmar que era una estrebada i no una fantasia meva, vaig sortir a còrrer i solament vaig necesssitar 10 minuts per adonar-me'n que era una estrebada.
Dos setmanes més de festa !!

Diumenge serà la proba final.
Farà 4 setmanes que estaré al dic sèc i probaré de començar de nou.... i si estic bé..... recuperar el temps perdut, que és molt.
Aviat sabré el què.....Ja os informaré.