Bé, després d'estar missing durant unes quantes setmanes tornem a escriure dues lletres al blog.
La veritat és que l'estiu ja ha arribat, i la calor fa mandrós el més viu.
Després de mesos corrents i corrents ha arribat l'època de rodar amb la nova bici.
Ja fa gairebé dos mesos que la disfruto, i la veritat és que no m'arrepenteixo de la compra. Es un món molt diferent al running, i al igual que aquest m'omple de llibertat i de vida.
Quin és el meu propòsit ? Doncs d'entrada agafar-li el tranquillo a aquesta màquina, i de cares a començaments d'any ....començar a fer alguna duatló. Aquest tipus de competició es celebren únicament durant el primer semestre de l'any, i és per això que toca esperar.
Les duatlons treballen dues especialitats, el còrrer i la bici ( de carretera o BTT ).Es per això que ara toca una mica de descans, i solament tocarem la bici ( i gairebé de matinada, doncs la calor apreta de valent.
L'1 de setembre farem l'estreno d'una nova temporada. Començarem a enternar-nos per una nova MARATO.....Ara toca una d'hivern, i sinó hi ha canvis importants l'escollida és la MARATO NOCTURNA DE BILBAO, en la seva 2a edició. Això serà el 23 d'octubre de 2010....un dissabte a les 21.00 hores.
Desitjant que disfruteu molt de l'estiu, aprofiu-lo que la vida es curta.
CARPE DIEM.
martes, 13 de julio de 2010
martes, 11 de mayo de 2010
ORBEA ONIX T105 !!
No parem !!
Si ahir deiem que teniem ganes de pujar-nos a la bici......doncs ja la tenim !!
Bé, físicament no hi és, però aviat estarà al meu costat per compartir moltes emocions.
Finalment m'he decidit per una bici amb quadre de carbono i muntada amb 105. Es la més basica, però és de carbono. Ja tindrem tens per tunear-la, jajaja
Espero que us agradi.
A mi m'encanta
domingo, 9 de mayo de 2010
1/2 Marató de Girona
Després de gairebé dos mesos lluny del blog tornem a l'atac.
La marató de Barcelona va ser un èxit personal, però les curses i els reptes no s'acaben.
Avui he tornat a participar a la 1/2 Marató de Girona, la segona que feia. Tot i que les sensacions no eren bones hem pogut rebaixar la marca peronal. Si l'any passat vaig acabar-la en 1h 40', aquest any la hem deixada en 1h 38' 34". Tampoc estava prou mentalitzat, però la cursa d'avui era per fer curriculum. Com deia abans, ni bones sensacions, ni mentalitzat per a còrrer, ni tans sols savia a quin ritme volia anar, a sobre una mica de xafugor...però al final un resultat possitiu.
Amb aquesta cursa acabem la temporada fins a la tardor, pero en Pep no para.
En pocs dies començarem a rodar amb la bicicleta de carretera.
Estrenaré una nova modalitat, i he de reconèixer que em fa molta il.lusió.
Ens veiem ben aviat.
Salutacions
La marató de Barcelona va ser un èxit personal, però les curses i els reptes no s'acaben.
Avui he tornat a participar a la 1/2 Marató de Girona, la segona que feia. Tot i que les sensacions no eren bones hem pogut rebaixar la marca peronal. Si l'any passat vaig acabar-la en 1h 40', aquest any la hem deixada en 1h 38' 34". Tampoc estava prou mentalitzat, però la cursa d'avui era per fer curriculum. Com deia abans, ni bones sensacions, ni mentalitzat per a còrrer, ni tans sols savia a quin ritme volia anar, a sobre una mica de xafugor...però al final un resultat possitiu.
Amb aquesta cursa acabem la temporada fins a la tardor, pero en Pep no para.
En pocs dies començarem a rodar amb la bicicleta de carretera.
Estrenaré una nova modalitat, i he de reconèixer que em fa molta il.lusió.
Ens veiem ben aviat.
Salutacions
sábado, 13 de marzo de 2010
MARATO DE BARCELONA 2010 !!!
Fa aproximadamnet 8 mesos que em vaig proposar fer una marató. Era tot un repte per a mi, com ho és per a tothom que es proposa fer una cursa d'aquestes característiques. Les coses van començar bé, però amb el pas dels mesos vaig encarrilar una sèrie de contratemps que una mica més acaben amb l'intent. Una sèrie de lesions em van apartar de fer la marató nocturna de Bilbao, i pel mateix motiu vaig estar a punt de no participar a la marató de Barcelona. Però amb molta voluntat i amb l'ajut dels meus amics vaig tirar endavant.
El dia 7 de Març de 2010 serà una data a recordar cada any, com si d'un aniverasri es tractés.
Aquest dia es va cumplir el meu somni. Vaig fer la Marató de Barcelona en un temps de3h 59'04". El meu primer repte era acabar-la, ho tenia clar, pero tenia un segon repte: fer-la en menys de 4 hores... i justet que va anar !!
Els dies previs a la cursa van ser durs, molt durs, molts de nervis....i qui em coneix sap que controlo molt les emocions, però...... Les meves cames notaven l'estrés que soposava aqueta fita, .....tot i que diumenge va començar a canviar tot.
Després de dormir 7 hores em vaig posar el mono de treball, vull dir el xandall i la motxilla, i vaig enfilar-me cap a Montjuic. Previament vaig recollir en Lluis Rigau i a en Gerard.
Tot sigui dit, però en Lluis Rigau ha estat la peça clau en aquest meu èxit, un èxit que vull compartir amb ell. Sense ell i els seus consells no hauria pas assolit aquesta fita tant important a la meva vida.
Com anava dient ens vam dirigir fins al peu de la muntanya de Montjuic. Amb el temps just per escalfar ens vam situar a la linia de sortida, cada un al seu calaix segons el temps que va acreditar. La temperatura exterior era de 6-7 graus, però ...el meu cos feia "xup xup". La fred que feia no la sentia per en lloc. L'emoció en va invair quan van donar el tret de sortida. Les sensacions eren indescriptibles. El meu somni començava a rodar després de 3 minuts, moment en el qual passava per sota la pancarta de sortida. Les idees les tenia molt clares, havia d'anar al meu ritme, m'esperaven 42km 195m.
Només sortir em vaig adonar que seria un dia especial. A la sortida hi havia molta gent, i eren les 08.30 hores d'un diumenge qualsevol. Banderes de diferents païssos invaien els primers metres, guiris per tot arreu, i crits de "came on, came on", "vinga, vinga", "vamos campeones" es deixaven sentir a mida que començava la cursa. Tot just portavem 2 km. i ja es veia una llarga serp multicolor que s'arrosegava pel carrer de Sants de Barcelona. Els primers quilòmetres havíen de servir per escalfar el cos, i les forces s'havíen de repartir al llarg de tota la cursa.
Com aquell que no vol la cosa ens vam plantar al km.5, tot just després d'haver deixat el camp del Barça. Era el primer avituallament. Una mica d'aigua, una mica de Gatorade i seguim !! Jo seguia concentrat, la gent no parava de xarrar, però jo no podia perdre la concentració.
Si m'arrepenteixo d'alguna cosa es de no haber disfrutat dels llocs emblemàtics per on pasava la marató. Però jo venia a còrrer. Barcelona era la ciutat que m'havia vist neixer, i ja la coneixia. Aquest factor va ser molt important al llarg de tota la cursa. El recorregut el tenia memoritzat i savia el lloc exacte on vindrien les patacades.
Passet a passet tornavem a estar a la Plaça Espanya per enfilar la Gran Via en direcció al Passeig de Gracia. Si alguna cosa em preocupava era el fet de escalfar bé les cames. Una lesió inoportuna m'hauria tocat molt !!. No estava preparat per abandonar.
Poc a poc em vaig adonar que les cames responien bé. Entre avituallaments i esponges arrivabem a la Pedrera després de fer 15 km. El dia havia començat fred i semblava que no s'escalfaria més. Els núbols començaven a a aparèixer i el sol ens abandonava definitivament.
Km17, La Sagrada Familia ens brindava una baixada de 500 metres que a la vegada ens feia relaxar les cames. Tot anava sobre rodes, bueno , és una forma de parlar. Amb rodes als peus hauria agafat al keniates que anaven al capdavant de la cursa.
I al km 19 estava la meva mare, i va ser casualitat veure-la perque l'esperava a la Pedrera. Incansable i meritòria la cursa que va fer per veurem. M'havia vist a la Pedrera i després de 4 km en tornava a veure a la Meridiana. El metro fa miracles !!I com deia ja estavem a la Meridiana. Tot i la gent que hi havia i el suport incondicional de la meva mare, l'aire fred es va apoderar de mi durant 3-4 km.
Uns metres més endavant vaig tenir la sort de veure en Ferran (mosso i amic condemnat pel cas Lucian), va per tú Ferran, .......i vaig arribar a la mitat de la cursa.
21 kilòmetres en 1h 54' 57". Tot anava rodat, de moment, però no em podia refiar, quedaven 21 km. més.......
Aquesta segona part començava bé. A l'alçada del Pont de Calatrava es trobava la Maribel, la Natalia i la Laia..... La veritat és que totes elles han estat les meves víctimes durant aquest 10 mesos. Han hagut de suportar hores i hores d'entrenament i de distanciament. Han estat víctimes colaterals. A elles també els hi dedico el meu èxit !!
..I arribem al km.25. Les cames començaven a notar que alguna cosa estava passant. Però no podia defallir. L'avituallament del 25 em va animar molt. Un glop d'aigua i un altre de Gatorade i de cop i volta veig.....platans, taronges i fruits secs.....Les mans ja no sabíen a que atendre. Poc a poc vaig anar digerint tota aquesta energia extra que tant necessitaria mes endavant..... No estava entaulat, no era a un luxós restaurant, però no m'importava...amb tanta vitamina havia vist la llum. Potser em vaig entretenir un pel massa i vaig afluixar una miqueta, però el ritme havia decaigut.
Estavem ja al km 30 de la cursa i ja portava 2h 45'. La veritat es que en cap moment m'havia obsesionat amb el temps, el meu primer repte era acabar. Ja estavam a l'alçada del Forum i al passar pel costat del mar la temperatura s'havia suavitzat. Físicament estava bé, mai havia corregut més de 100 minuts seguits i en aquell moment portava 205. Inclús em vaig permetre accelerar durant una estoneta el meu ritme. Em sentia bé !!
Com es pot còrrer una marató diaria? 365 maratons en un any !!....és el que anava pensant (com el famos Stefaan Engle que el dia abans m'havia signat el dorsal ).
Però aquest petit spring em va fer tocar de peus a terra (i gairebé de cap) jajaja!! Havia estat un "espejisme".
Arribats al km 35 les forces comencaven a minbar, el meu cos començava a patir!! Pensava que un nou avituallament em donaria l'energia per tirar els 7 km. restants. Però solament ho creia, els sucs em savíen a glòria però ja començava a perdre temps, els segons se'm feien minuts....i els minuts se'm feien hores..... Va a ser a partir d'aquest kilòmetre que la cursa començava a enfilar-se. Havia conegut ......EL MUR !!
Era l'hora de passar per sota de l'Arc de Trionf. La gent animava efusivamnet la cursa i tornavem a carregar les piles.
Els kilòmetres queien poc a poc i d'aquesta manera arribavem a la Plaça Sant Jaume, carrer Princesa i giravem per les Rambles avall direcció a Còlom. Aquest moment va ser excitant!! Aquest gir a l'esquerra va ser inolvidable !! Semblava l'Alpe d'Huez !! Qui coneix aquests carrers sap que són un pel estrets. Doncs la gent que els ocupava es volcava a sobre nostre. Baixavem les Rambles en fila india a crits de ................. "vinga campions" ............... "sou uns herois"......... "vinga PEP", (tots portavem el nostre nom al dorsal). Per una estona vam passar de l'anonimat a la glòria.
La fita estava a prop......
D'aquesta forma arribavem al km 40 i a l'últim avituallament. Aquest va ser si més no el més curiós, serà difícil d'oblidar mai. Ja no tenia forces, les cames es movien per inèrcia, pot ser era l'alé del públic, no ho sé. Total, que em va semblar que la única manera de recuperar forces era tornant a menjar. Em quedaven 2km i 195 metres i em vaig fer amb tot el que vaig poder. Em va donar temps de tornar a menjar: Un plàtano , dues mitges taronges , de fruits secs ....la ma plena, aigua, gatorade........semblava que m'escapava del Mercadona, jajajajaja !!
...i arrivem al km 41 (Carrer Sepúlveda). Mai se m'havia fet tant llarg 1 km. A sobre feia una petita pujada. La mare que el va matricular!! Quan vas en cotxe sembla baixada, gegegege. Ja no podia més. Solament mirava a terra. Les meves cames semblava més aviat que anaven sobre rails. Va ser 1 km de molt patiment, la recta no s'acabava mai. Per més "inri" se'm tiraven a sobre les 4 hores de cursa.......Però un petit gir a l'esquerra ens deixava la META a 195 metres i...........................3h 59'04" .................Ho havia aconseguit !!
No era conscient del que acabava de fer, encara no ho soc avui, però savia que era IMPORTANT !!
Solament vaig tenir forces per aixecar els braços i abaixar el cap per rebre la medalla.
El meu somni s'havia fet realitat !!!!!!!!!!!!!!!!!
Un milió de gràcies a tots vosaltres pel vostre suport !! Us estimo
El dia 7 de Març de 2010 serà una data a recordar cada any, com si d'un aniverasri es tractés.
Aquest dia es va cumplir el meu somni. Vaig fer la Marató de Barcelona en un temps de3h 59'04". El meu primer repte era acabar-la, ho tenia clar, pero tenia un segon repte: fer-la en menys de 4 hores... i justet que va anar !!
Els dies previs a la cursa van ser durs, molt durs, molts de nervis....i qui em coneix sap que controlo molt les emocions, però...... Les meves cames notaven l'estrés que soposava aqueta fita, .....tot i que diumenge va començar a canviar tot.
Després de dormir 7 hores em vaig posar el mono de treball, vull dir el xandall i la motxilla, i vaig enfilar-me cap a Montjuic. Previament vaig recollir en Lluis Rigau i a en Gerard.
Tot sigui dit, però en Lluis Rigau ha estat la peça clau en aquest meu èxit, un èxit que vull compartir amb ell. Sense ell i els seus consells no hauria pas assolit aquesta fita tant important a la meva vida.
Com anava dient ens vam dirigir fins al peu de la muntanya de Montjuic. Amb el temps just per escalfar ens vam situar a la linia de sortida, cada un al seu calaix segons el temps que va acreditar. La temperatura exterior era de 6-7 graus, però ...el meu cos feia "xup xup". La fred que feia no la sentia per en lloc. L'emoció en va invair quan van donar el tret de sortida. Les sensacions eren indescriptibles. El meu somni començava a rodar després de 3 minuts, moment en el qual passava per sota la pancarta de sortida. Les idees les tenia molt clares, havia d'anar al meu ritme, m'esperaven 42km 195m.
Només sortir em vaig adonar que seria un dia especial. A la sortida hi havia molta gent, i eren les 08.30 hores d'un diumenge qualsevol. Banderes de diferents païssos invaien els primers metres, guiris per tot arreu, i crits de "came on, came on", "vinga, vinga", "vamos campeones" es deixaven sentir a mida que començava la cursa. Tot just portavem 2 km. i ja es veia una llarga serp multicolor que s'arrosegava pel carrer de Sants de Barcelona. Els primers quilòmetres havíen de servir per escalfar el cos, i les forces s'havíen de repartir al llarg de tota la cursa.
Com aquell que no vol la cosa ens vam plantar al km.5, tot just després d'haver deixat el camp del Barça. Era el primer avituallament. Una mica d'aigua, una mica de Gatorade i seguim !! Jo seguia concentrat, la gent no parava de xarrar, però jo no podia perdre la concentració.
Si m'arrepenteixo d'alguna cosa es de no haber disfrutat dels llocs emblemàtics per on pasava la marató. Però jo venia a còrrer. Barcelona era la ciutat que m'havia vist neixer, i ja la coneixia. Aquest factor va ser molt important al llarg de tota la cursa. El recorregut el tenia memoritzat i savia el lloc exacte on vindrien les patacades.
Passet a passet tornavem a estar a la Plaça Espanya per enfilar la Gran Via en direcció al Passeig de Gracia. Si alguna cosa em preocupava era el fet de escalfar bé les cames. Una lesió inoportuna m'hauria tocat molt !!. No estava preparat per abandonar.
Poc a poc em vaig adonar que les cames responien bé. Entre avituallaments i esponges arrivabem a la Pedrera després de fer 15 km. El dia havia començat fred i semblava que no s'escalfaria més. Els núbols començaven a a aparèixer i el sol ens abandonava definitivament.
Km17, La Sagrada Familia ens brindava una baixada de 500 metres que a la vegada ens feia relaxar les cames. Tot anava sobre rodes, bueno , és una forma de parlar. Amb rodes als peus hauria agafat al keniates que anaven al capdavant de la cursa.
I al km 19 estava la meva mare, i va ser casualitat veure-la perque l'esperava a la Pedrera. Incansable i meritòria la cursa que va fer per veurem. M'havia vist a la Pedrera i després de 4 km en tornava a veure a la Meridiana. El metro fa miracles !!I com deia ja estavem a la Meridiana. Tot i la gent que hi havia i el suport incondicional de la meva mare, l'aire fred es va apoderar de mi durant 3-4 km.
Uns metres més endavant vaig tenir la sort de veure en Ferran (mosso i amic condemnat pel cas Lucian), va per tú Ferran, .......i vaig arribar a la mitat de la cursa.
21 kilòmetres en 1h 54' 57". Tot anava rodat, de moment, però no em podia refiar, quedaven 21 km. més.......
Aquesta segona part començava bé. A l'alçada del Pont de Calatrava es trobava la Maribel, la Natalia i la Laia..... La veritat és que totes elles han estat les meves víctimes durant aquest 10 mesos. Han hagut de suportar hores i hores d'entrenament i de distanciament. Han estat víctimes colaterals. A elles també els hi dedico el meu èxit !!
..I arribem al km.25. Les cames començaven a notar que alguna cosa estava passant. Però no podia defallir. L'avituallament del 25 em va animar molt. Un glop d'aigua i un altre de Gatorade i de cop i volta veig.....platans, taronges i fruits secs.....Les mans ja no sabíen a que atendre. Poc a poc vaig anar digerint tota aquesta energia extra que tant necessitaria mes endavant..... No estava entaulat, no era a un luxós restaurant, però no m'importava...amb tanta vitamina havia vist la llum. Potser em vaig entretenir un pel massa i vaig afluixar una miqueta, però el ritme havia decaigut.
Estavem ja al km 30 de la cursa i ja portava 2h 45'. La veritat es que en cap moment m'havia obsesionat amb el temps, el meu primer repte era acabar. Ja estavam a l'alçada del Forum i al passar pel costat del mar la temperatura s'havia suavitzat. Físicament estava bé, mai havia corregut més de 100 minuts seguits i en aquell moment portava 205. Inclús em vaig permetre accelerar durant una estoneta el meu ritme. Em sentia bé !!
Com es pot còrrer una marató diaria? 365 maratons en un any !!....és el que anava pensant (com el famos Stefaan Engle que el dia abans m'havia signat el dorsal ).
Però aquest petit spring em va fer tocar de peus a terra (i gairebé de cap) jajaja!! Havia estat un "espejisme".
Arribats al km 35 les forces comencaven a minbar, el meu cos començava a patir!! Pensava que un nou avituallament em donaria l'energia per tirar els 7 km. restants. Però solament ho creia, els sucs em savíen a glòria però ja començava a perdre temps, els segons se'm feien minuts....i els minuts se'm feien hores..... Va a ser a partir d'aquest kilòmetre que la cursa començava a enfilar-se. Havia conegut ......EL MUR !!
Era l'hora de passar per sota de l'Arc de Trionf. La gent animava efusivamnet la cursa i tornavem a carregar les piles.
Els kilòmetres queien poc a poc i d'aquesta manera arribavem a la Plaça Sant Jaume, carrer Princesa i giravem per les Rambles avall direcció a Còlom. Aquest moment va ser excitant!! Aquest gir a l'esquerra va ser inolvidable !! Semblava l'Alpe d'Huez !! Qui coneix aquests carrers sap que són un pel estrets. Doncs la gent que els ocupava es volcava a sobre nostre. Baixavem les Rambles en fila india a crits de ................. "vinga campions" ............... "sou uns herois"......... "vinga PEP", (tots portavem el nostre nom al dorsal). Per una estona vam passar de l'anonimat a la glòria.
La fita estava a prop......
D'aquesta forma arribavem al km 40 i a l'últim avituallament. Aquest va ser si més no el més curiós, serà difícil d'oblidar mai. Ja no tenia forces, les cames es movien per inèrcia, pot ser era l'alé del públic, no ho sé. Total, que em va semblar que la única manera de recuperar forces era tornant a menjar. Em quedaven 2km i 195 metres i em vaig fer amb tot el que vaig poder. Em va donar temps de tornar a menjar: Un plàtano , dues mitges taronges , de fruits secs ....la ma plena, aigua, gatorade........semblava que m'escapava del Mercadona, jajajajaja !!
...i arrivem al km 41 (Carrer Sepúlveda). Mai se m'havia fet tant llarg 1 km. A sobre feia una petita pujada. La mare que el va matricular!! Quan vas en cotxe sembla baixada, gegegege. Ja no podia més. Solament mirava a terra. Les meves cames semblava més aviat que anaven sobre rails. Va ser 1 km de molt patiment, la recta no s'acabava mai. Per més "inri" se'm tiraven a sobre les 4 hores de cursa.......Però un petit gir a l'esquerra ens deixava la META a 195 metres i...........................3h 59'04" .................Ho havia aconseguit !!
No era conscient del que acabava de fer, encara no ho soc avui, però savia que era IMPORTANT !!
Solament vaig tenir forces per aixecar els braços i abaixar el cap per rebre la medalla.
El meu somni s'havia fet realitat !!!!!!!!!!!!!!!!!
Un milió de gràcies a tots vosaltres pel vostre suport !! Us estimo
viernes, 26 de febrero de 2010
Il.lusió !!
Si hi ha alguna paraula que defineix el meu estat d'ànim ara mateix es .... IL.LUSIÓ !!
Arran de la Marató de Barcelona em sento com un nen petit la nit de reis.
Serà la primera vegada que sigui partícep d'una cursa d'aquestes dimensions, però tots els handicaps quedaran contrarestats per les ganes que tinc de fer-la.
Còrrer a la meva ciutat em dona un plus de confiança i després de passar-me tan de temps entrenant-me em penso deixar " la vida ", metafòricament vull dir......
Sé que patirem, però també pateix el primer que arriba a la linia de meta.
Continuaré informant-vos i gràcies pel vostre "apoyo" moral !!.
Vinga !!
Arran de la Marató de Barcelona em sento com un nen petit la nit de reis.
Serà la primera vegada que sigui partícep d'una cursa d'aquestes dimensions, però tots els handicaps quedaran contrarestats per les ganes que tinc de fer-la.
Còrrer a la meva ciutat em dona un plus de confiança i després de passar-me tan de temps entrenant-me em penso deixar " la vida ", metafòricament vull dir......
Sé que patirem, però també pateix el primer que arriba a la linia de meta.
Continuaré informant-vos i gràcies pel vostre "apoyo" moral !!.
Vinga !!
miércoles, 17 de febrero de 2010
Com preparar una marató en 3 setmanes ??
Com puc preparar una marató en 3 setmanes ??
Doncs jo tampoc ho sé !!
Aparcades les lesions musculars, això és el que vull pensar, em disposo a engegar la maquinaria de nou.
Diumenge vaig fer el test definitiu. Després de valorar si les cames estaven a punt d'iniciar un entrenament exprés, el resultat va ser satisfactori. Després de còrrer 20 minuts molt suaument, no vaig notar cap molestia significativa.
Durant 21 dies em dedicaré a agafar el fons perdut i poca cosa més. Les sèries ni " olorar-les "
Si després de 3 setmanes tot surt bé, el simple fet d'assitir a la cursa serà un èxit.
Objectiu: ACABAR
Doncs jo tampoc ho sé !!
Aparcades les lesions musculars, això és el que vull pensar, em disposo a engegar la maquinaria de nou.
Diumenge vaig fer el test definitiu. Després de valorar si les cames estaven a punt d'iniciar un entrenament exprés, el resultat va ser satisfactori. Després de còrrer 20 minuts molt suaument, no vaig notar cap molestia significativa.
Durant 21 dies em dedicaré a agafar el fons perdut i poca cosa més. Les sèries ni " olorar-les "
Si després de 3 setmanes tot surt bé, el simple fet d'assitir a la cursa serà un èxit.
Objectiu: ACABAR
jueves, 11 de febrero de 2010
La Marató de Barcelona més a prop !! ...i jo més lluny ?
La marató de Barcelona més a prop..... i jo més lluny !!
Ha passat més d'un mes des de l'últim dia que vaig escriure al meu blog i els ànims estan per terra, o gairebé.
Porto quatre setmanes sense exercitar-me.
Primer van ser unes molèsties a l'abductor de la cama dreta, possiblement res de l'altre mon però lo suficient per agafar por a una lesió. Total que una setmaneta de descans.
Després vaig passar pel fisio després de cinc mesos sense fer-ho. La veritat es que em va deixar molt arreglat, però solament amb el tema de bessons. La veritat es que em va exprèmer les cames de tal manera que vaig trigar tres dies a recuperar-me. Semblava que m'haguessin fotut un pal pel ...quin mal !!
Total que quan ja portava dos setmanes de descans vaig sentir una petita estrebada a la mateixa cama, i lo pitjor es que va ser exercint de pare, vull dir, jugant amb la meva filla.
Per acabar de confirmar que era una estrebada i no una fantasia meva, vaig sortir a còrrer i solament vaig necesssitar 10 minuts per adonar-me'n que era una estrebada.
Dos setmanes més de festa !!
Diumenge serà la proba final.
Farà 4 setmanes que estaré al dic sèc i probaré de començar de nou.... i si estic bé..... recuperar el temps perdut, que és molt.
Aviat sabré el què.....Ja os informaré.
Ha passat més d'un mes des de l'últim dia que vaig escriure al meu blog i els ànims estan per terra, o gairebé.
Porto quatre setmanes sense exercitar-me.
Primer van ser unes molèsties a l'abductor de la cama dreta, possiblement res de l'altre mon però lo suficient per agafar por a una lesió. Total que una setmaneta de descans.
Després vaig passar pel fisio després de cinc mesos sense fer-ho. La veritat es que em va deixar molt arreglat, però solament amb el tema de bessons. La veritat es que em va exprèmer les cames de tal manera que vaig trigar tres dies a recuperar-me. Semblava que m'haguessin fotut un pal pel ...quin mal !!
Total que quan ja portava dos setmanes de descans vaig sentir una petita estrebada a la mateixa cama, i lo pitjor es que va ser exercint de pare, vull dir, jugant amb la meva filla.
Per acabar de confirmar que era una estrebada i no una fantasia meva, vaig sortir a còrrer i solament vaig necesssitar 10 minuts per adonar-me'n que era una estrebada.
Dos setmanes més de festa !!
Diumenge serà la proba final.
Farà 4 setmanes que estaré al dic sèc i probaré de començar de nou.... i si estic bé..... recuperar el temps perdut, que és molt.
Aviat sabré el què.....Ja os informaré.
jueves, 7 de enero de 2010
Avui falten 2 mesos !!
Falten 2 mesos per afrontar el repte de la marató, o el que és el mateix....9 setmanes.
La setmana passada vaig mirar de posar-me les piles, que ja toca. Un cop feta la San Silvestre vaig entrenar-me els quatre dies que tocaven. En total 4 hores 12 minuts. 3 dies de carrera continua i un altre de sèries. Ara lo important és augmentar els entrenaments i anar progresant lentament....sempre amb prudència, es clar.
Mirarem de complir amb els entrenaments i passar pel físio, que aquest sí que el tinc abandonat.
Si el fisió em retoca potser m'apunto a fer la Mar i Murtra de Blanes. Son 20 Km. de mar i muntanya, d'asfalt i de corriols...però dependrà de la feina que la pugui fer o no.
Ja us ho explicaré.
Bon Any 2010
La setmana passada vaig mirar de posar-me les piles, que ja toca. Un cop feta la San Silvestre vaig entrenar-me els quatre dies que tocaven. En total 4 hores 12 minuts. 3 dies de carrera continua i un altre de sèries. Ara lo important és augmentar els entrenaments i anar progresant lentament....sempre amb prudència, es clar.
Mirarem de complir amb els entrenaments i passar pel físio, que aquest sí que el tinc abandonat.
Si el fisió em retoca potser m'apunto a fer la Mar i Murtra de Blanes. Son 20 Km. de mar i muntanya, d'asfalt i de corriols...però dependrà de la feina que la pugui fer o no.
Ja us ho explicaré.
Bon Any 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
